dijous, 23 de juliol del 2009

10 x 10 microrelats


Avui us parlaré del segón llibre on vaig publicar un parell de contes, 10 x 10 microrelats.


Aquest llibre va neixer com un projecte de la web relatsencatala.cat, on es va convocar un certamen on hi havia només dues condicions. El relat havia de tenir un màxim de 330 paraules i tractar algun dels següents temes: bogeria, culpa, equívocs, èxit/fracàs, gelosia, infidelitat, passió, poder, secrets o venjança.


A continuació us escric el que hi diu a la contraportada:


Aparentment, 330 paraules no en són gaires per narrar una història. O, en tot cas, no les suficients per explicar-ne una que giri al voltant de temes tan apassionats i complexos de tractar com la gelosia, la venjança, la infidelitat, el poder, l'èxit i el fracàs, els secrets, els equívocs, la bogeria, la culpa o la passió.


Perquè els autors que comparteixen aquest llibre desmenteixen, pàgina rere pàgina aquesta percepció. Microrelat rere microrelat, descobrim que, ben utilitzades i disposades, 330 paraules donen per molt. 330 paraules permeten crear móns, o destruir-los. Reflexionar sobre el millor i el pitjor del que portem dins. Permeten espantar, emocionar, sorprendre, commoure o senzillament divertir al lector.

divendres, 17 de juliol del 2009

Vaig per la vida perdent trens i agafant refredats


He decidit fer un repas a tots els llibres i revistes en els quals he publicat algun conte, poesia o dibuix. Començaré pel primer llibre, Vaig per la vida perdent trens i agafant refredats, publicat per Cossetania on vaig publicar el meu conte Cada dia mor quelcom de nosaltres. Us adjunto la sinopsi que va fer l'editorial.


Aquest llibre és el tercer títol del col·lectiu 21 x 21, després de Contes de Barcelona i 2001: l’odissea continua. 21 x 21 és el nom rere el qual s’amaga un grup de vint-i-un autors vinculats a l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), que van canviant en cada llibre i que, en cada llibre, ofereixen una proposta diferent. Vaig per la vida perdent trens i agafant refredats presenta una unitat temàtica molt insòlita: la frase d’un criptograma que apareix a la portada d’un disc de Le Mans serveix de model i excusa per parlar dels hiverns cada vegada més curts, les tragèdies íntimes que ocasionen els canvis d’horari, les oportunitats perdudes o el zumzeig del Talgo que passa cada nit mentre a casa veiem un programa de teleescombraria. Un excusa, en definitiva, per escriure i viure altres vides amb la ficció.


Si algu el vol el pot trobar a: