dissabte, 25 de febrer del 2012

Noia de vidre

Un poema que vaig escriure pensant en una persona que ho estava passant molt malament i que jo m'estimava molt. Però un poema que mai va arribar a mans d'aquesta persona. Ho sé, sóc molt patètic... Tot va quedar com un secret.

2 comentaris:

  1. Agus, entra en aquest espai... Ja et trobaràs el què hi ha aquí dins... És una pura coincidència.

    http://www.youtube.com/watch?v=QF_nkX3oYJk

    ResponElimina
  2. Ei Joan, és una bona cançó :)

    De fet el títol del poema és casual, però és una bon acompanyament ;)

    ResponElimina